Biopolítica multiespécie: animais dóceis e matáveis / Biopolítica multiespècie: animals dòcils i matables / Biopolítica multispecie: animales dóciles y matables / Multispecies biopolitics: Docile and killable animals

Partint de conceptes proposats per Michel Foucault i Giorgio Agamben –com biopolítica, disciplina, sobirania i vida nua–, desenvolupem una discussió sobre els conflictes d'interessos existents en la relació humà-animal i apostem per la biopolítica com una de les seves claus de lectura. La hipòtesi és que les referències biopolítiques poden enriquir la discussió sobre les relacions humà-animal, l'ètica animal i la bioètica.A partir d'una revisió bibliogràfica exploratòria, plantegem diversos treballs que assenyalen que, d'una banda, la biopolítica no és una forma exclusiva de governar la vida humana, sinó que s'estén a tota una sèrie d'éssers vius: des de ratolins de laboratori fins a vaques lleteres. D'altra banda, si els animals estan immersos en el paradigma d'augmentar la vida, els seus cossos i vides també estan exposats al poder sobirà. Llavors tenim producció, administració i disciplina, però també tenim vida, sobirania i mort sense assassinat. Els animals fluctuen, almenys en algunes relacions, entre vides dòcils i vides que es poden matar.(AU)

A partir de conceitos propostos por M.Foucault e G.Agamben, tais como biopolítica, disciplina, soberania e vida nua, realizamos uma discussão sobre os conflitos de interesse existentes na relação humano-animais contemporâneas, e apostamos na biopolítica como uma de suas chaves de leitura. A hipótese é de que os referenciais biopolíticos podem enriquecer a discussão sobre as relações humano-animais, ética animal e bioética. A partir de uma revisão bibliográfica exploratória, levantamos diversas pesquisas que apontam que, por um lado, a biopolítica não é um modo de governo exclusivo da vida humana, e se estende, antes, a toda uma série de viventes: de camundongos de laboratório a vacas leiteiras; por outro, se os animais estão imersos no paradigma da majoração da vida, seus corpos e vidas também são expostos ao poder soberano. Portanto, temos produção, administração e disciplina, mas também temos vida nua, soberania e mortes sem assassinatos. Os animais flutuam, ao menos em algumas relações, entre vidas dóceis e vidas matáveis.(AU)

Partiendo de conceptos propuestos por M.Foucault y G.Agamben, como biopolítica, disciplina, soberanía y vida desnuda, realizamos una discusión sobre los conflictos de intereses existentes en la relación humano-animal, y apostamos por la biopolítica como una de sus claves de lectura. La hipótesis es que las referencias biopolíticas pueden enriquecer la discusión sobre las relaciones humano-animal, la ética animal y la bioética. A partir de una revisión bibliográfica exploratoria, planteamos varios trabajos que señalan que, por un lado, la biopolítica no es una forma exclusiva de gobernar la vida humana, sino que se extiende a toda una serie de seres vivos: desde ratones de laboratorio hasta vacas lecheras; por otro lado, si los animales están inmersos en el paradigma de aumentar la vida, sus cuerpos y vidas también están expuestos al poder soberano. Entonces tenemos producción, administración y disciplina, pero también tenemos vida, soberanía y muerte sin asesinato. Los animales fluctúan, al menos en algunas relaciones, entre vidas dóciles y vidas que se pueden matar.(AU)

Based on concepts proposed by M.Foucault and G.Agamben, such as biopolitics, discipline, sovereignty and naked life, we held a discussion about contemporaneous conflicts of interest present in human-animal relations and bet on biopolitics as one of its keys for reading. The hypothesis is that biopolitical references can enrich the discussion about human-animal relations, animal ethics and bioethics. From an exploratory bibliographic review, we raised several works that point out that, on the one hand, biopolitics is not a government exclusive of human life, and extends, rather, to a whole series of living beings: from laboratory mice to dairy cows; on the other hand, if animals are immersed in the paradigm of augmentation of life, of biopolitics, their bodies and lives are also exposed to sovereign power. Therefore, human-animal relations are constituted by production, administration, and discipline, but also bare life, sovereignty, and deaths without murder. Animals float, at least in some relationships, between docile land killable lives.(AU)

Posturas y presuposiciones éticas en el debate por el uso de animales no humanos en investigación científica / Ethical positions and presuppositions in the debate about the use of non-human animals in scientific research

Este artículo tiene el objetivo de analizar los problemas morales del uso de animales no humanos en investigación científica. Para esto se examinan cuatro posturas representativas al interior de este debate: 1) irrestricta, 2) equilibrada, 3) dilemática y 4) abolicionista, las cuales surgen de los compromisos que se toman respecto a ciertas premisas clave con las cuales se está de acuerdo o no. Dichas premisas se refieren a la importancia que le da cada postura a i) la afectación de intereses en animales, ii) la relevancia moral de estos intereses, iii) la justificación por beneficios de la experimentación animal y iv) la importancia del interés humano comparado con el de los otros animales. Cada postura acepta y rechaza un patrón particular de estos puntos, y al hacer explícitos estos compromisos podemos analizar los problemas y contradicciones que posee cada una. Al final se encuentra que las tres primeras posturas contienen incongruencias importantes respecto a la diferencia de tratos que permiten entre humanos y los animales sujetos a experimentación, además de que deben de aceptar en diferente grado el excepcionalismo humano y el especismo para explicarse. Mientras que la postura abolicionista -pese a tener más dificultades prácticas- es más consistente, a la vez que protege a animales humanos y no humanos de ser dañados por estas prácticas (AU)

This paper aims to analyze the moral problems of the use of non-human animals in scientific research. To this end, four representative positions are examined within this debate: 1) unrestricted, 2) balanced, 3) moral dilemma, and 4) abolitionist, which arise from compromises made with respect to certain key premises with which one may or may not agree. These premises refer to the importance given by each position to i) the affectation of animal interests, ii) the moral relevance of these interests, iii) the justification by benefits of animal experimentation, and iv) the importance of human interest compared to that of other animals. Each position accepts and rejects a particular pattern of these points, and making these commitments explicit, we can analyze the problems and contradictions that each position has. In the end we find that the first three positions contain important incongruities regarding the difference of treatment they allow between humans and animals subject to experimentation, besides that they must accept in different degrees human exceptionalism and speciesism to explain themselves. While the abolitionist position-despite having more practical difficulties-is more consistent, it protects human and non-human animals from being harmed by these practices (AU)

Aquest article té l'objectiu d'analitzar els problemes morals de l'ús d'animals no humans en recerca científica. Per a això s'examinen quatre postures representatives a l'interior d'aquest debat: 1) irrestricta, 2) equilibrada, 3) dilemàtica i 4) abolicionista, les quals sorgeixen dels compromisos que es prenen respecte a certes premisses clau amb les quals s'està d'acord o no. Aquestes premisses es refereixen a la importància que li dóna cada postura a i) l'afectació d'interessos en animals, ii) la rellevància moral d'aquests interessos, iii) la justificació per beneficis de l'experimentació animal i iv) la importància de l'interès humà comparat amb el dels altres animals. Cada postura accepta i rebutja un patró particular d'aquests punts, i en fer explícits aquests compromisos podem analitzar els problemes i contradiccions que posseeix cadascuna. Al final es troba que les tres primeres postures contenen incongruències importants respecte a la diferència de tractes que permeten entre humans i els animals subjectes a experimentació, a més de que han d'acceptar en diferent grau l'excepcionalisme humà i l'especisme per a explicar-se. Mentre que la postura abolicionista -malgrat tenir més dificultats pràctiques- és més consistent, alhora que protegeix a animals humans i no humans de ser danyats per aquestes pràctiques (AU)